dilluns, 23 de maig de 2016

Visions cristianes del jueu en l'art gòtic català



Visita comentada a càrrec de Cèsar Favà, a la col·lecció d'art gòtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que permet acostar-nos a les diverses visions que el cristianisme va propagar del jueu a la Baixa Edat Mitjana, a través de la qual es pot veure quina és la intensió que se'n desprèn, a voltes purament denotatives i a voltes amb una càrrega negativa explícita.

Dijous 26 de maig de 2016, de 18:30 a  19:30 h
Correu electrònic: reservesmuhba@bcn.cat
Telèfon: 932562122

dimecres, 4 de maig de 2016

Mordechai Ben Abir, descendent d’un jueu de Falset del segle XV

Call jueu de Falset
Foto: Àngela Llop 

Diumenge 15 de maig a les 12 del migdia, l’Ajuntament de Falset lliurarà la Medalla d’Or a Mordechai Ben Abir, descendent de Samuel Astruch Cavaller, falsetà jueu del segle XV. El lliurament (que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament), es justifica arran de la contribució de Mordechai Ben Abir (o Marcos Caballero) a «l’estudi del passat de Falset, per la seva vàlua humana i en reconeixement a la importància del nostre passat jueu com a poble». Mordechai Ben Abir no és el primer cop que trepitjarà la capital prioratina, com a descendent d’un jueu falsetà del segle XV.

Sis-cents anys de nissaga que Marcos Caballero ha documentat detalladament i que -més enllà de la crònica d’una família– són també la historia del poble jueu. D’aquells jueus que vivien a la llegendària Sefarad i que, en ser expulsats pels Reis Catòlics, van donar el tret de sortida a un viatge de segles i que, en aquest cas concret, ha acabat a l’Estat d’Israel després de fer port a Grècia, Turquia, l’Argentina, l’Uruguai, els Estats Units… És la història de la família Cavaller o Caballero, reconstruïda i documentada pas a pas com a tesi doctoral (llegida a la Universitat de Barcelona el 2009) de Mordechai Ben Abir, que avui dia és veí de Beersheba (Israel).


Mordechai Ben Abir, amb camisa blanca i corbata, acompanyat de veïns de Falset
durant la visita que va fer a la capital prioratina l'any 2006
Foto: Cedida a PrioratDiari.cat

Aquest cop, Marcos Caballero no ve sol a Falset. Ho fa acompanyat d’una trentena de familiars d’arreu del món (Israel, Estats Units, França, Argentina, etc), descendents tots ells d’aquell Samuel Astruch Cavaller que va deixar Falset el 1427 i que és la primera baula coneguda d’aquesta nissaga familiar. Entre ells no falten aquells que, per sortir de dubtes i arran de les recerques de Mordechai Ben Abir, s’han fet unes proves d’ADN que no han fet cap altra cosa que certificar el que diuen els papers: tots provenen del falsetà del segle XV.

Samuel Astruch Cavaller, el primer Cavaller d’aquesta nissaga, era veí de Falset al segle XV, un poble on encara avui dia hi ha memòria del call jueu, que va arribar a acollir altíssims percentatges (del 30% i del 40%) de la població total de l’època. D’aquí parteix Samuel Astruch Cavaller en direcció a Cervera, on el 1427 es casa amb Na Goig de Lunel, com ho certifica el compromís matrimonial que figura en el treball universitari de Mordechai Ben Abir. Amb el pas del temps, la parella té fills i nets. I també amb el pas temps, els Reis Catòlics decideixen expulsar aquells jueus del seu regne que no es converteixin al catolicisme. És el 1492. La majoria dels Cavaller es queden a Catalunya, més o menys resignats, però un dels néts de Samuel Astruch Cavaller s’embarca camí de l’exili. Es diu Salomon i prefereix abandonar la terra que l’ha vist néixer.

Història escrita sense que la cadena familiar es trenqui ni en una sola baula. Pas a pas ben documentat. Amb papers. Amb totes les dades de com hi va haver Cavaller que van seguir vivint a l’Imperi Otomà (a les actuals Grècia i Turquia) durant segles. De com l’odi racial els tenia sovint en el punt de mira. I de com al segle XX, l’emigració els va dur arreu del món: als Estats Units, a l’Uruguai, a Alexandria i, com és el cas del pare de Marcos Caballero, a l’Argentina. En tot aquest llarg trajecte, no hi falta ni el camp nazi d’Auschwitz, on alguns Cavaller descendents d’aquell Samuel Astruch Cavaller del Falset de l’Edat Mitja van acabar assassinats.

Marcos Caballero –el protagonista que tanca aquesta història que transcorre al llarg dels segles– va néixer el 1926, a Tucumán, a l’Argentina. Els seus pares havien emigrat a Amèrica a principi del segle XX, des de Turquia. Però, malgrat els segles, malgrat tot, la de Marcos Caballero és una d’aquestes famílies jueves sefardites que eren plenament conscients de ser-ho, i a casa seva parlaven en castellà antic. El mateix castellà amb què s’escrivien en ple segle XX amb els seus parents de Turquia, la mateixa llengua que, en molts casos, ara ha servit a l’investigador per entrevistar-se amb parents seus d’arreu del món que ni tan sols coneixia. «Em vaig criar a l’Argentina anant a veure pel·lícules espanyoles junt a tots els jueus sefardites, i les cançons que cantàvem en castellà clàssic tenien segles d’antiguitat... Parlàvem com Cervantes», conclou.

Eren els anys trenta del segle XX, gairebé 500 anys després de l’expulsió. No obstant això, el treball de recerca documental sobre la seva família s’ha desenvolupat quan ell ja era un home gran. I és que Marcos Caballero és enginyer elèctric de professió, i a això s’ha dedicat tota la seva vida. De fet, va ser un home clau en l’emigració d’estudiants i enginyers jueus d’Amèrica cap a Israel, als anys cinquanta i seixanta, en un moment que el nou Estat, acabat de néixer, estava completament faltat de mà d’obra qualificada, de tècnics de nivell de tota mena. Marcos Caballero i la seva família viuen a Israel des del 1955.

La recerca familiar, doncs, ha estat un colofó a la seva vida. «El dia que vaig trepitjar Falset és un dels més feliços de la meva existència», afirma. Ho va fer acompanyat de la seva dona, Fanny Rinland, inseparables: «Sense ella tot això no hagués estat possible», diu. «En caminar pel call jueu de Falset, era com si hagués existit sempre una connexió́ entre aquest petit poble i jo mateix, és com si els meus avantpassats m’hagin empès fins aquí», afegeix. De fet, cap dels parents pròxims a Marcos Caballero havia tornat a trepitjar la Península des que els seus avantpassats directes la van abandonar el 1492.


Font: PrioratDiari.cat