dimarts, 28 d’octubre de 2014

Projecte "Benjamí de Sefarad"




"Benjamí de Sefarad", el nou projecte educatiu de la xarxa Red de Juderías de España va fer el seu tret de sortida el passat 20 d'octubre a l'IES Vicens Vives de Girona en forma de presentació inaugural a càrrec de l'equip directiu i docent del centre, acompanyats per la tinenta d'alcalde i regidora d'Educació i Esports de l'Ajuntament de Girona, Sra. Isabel Muradàs, i el Patronat Call de Girona. 120 alumnes de segon d'ESO de Girona hi participaran i faran intercanvis amb l'Institut Escola Salvador Vilarrasa de Besalú i l'Institut Castelló d'Empúries.

El projecte de la xarxa, iniciativa de la ciutat andalusa de Lucena, va dirigit a l'alumnat de segon d'ESO i pretén aprofitar l'estructura de la xarxa per promoure activitats didàctiques de contingut històric i patrimonial i conscienciar els més joves de la importància de la defensa del llegat cultural jueu. Aquest curs es posa en marxa amb l'IES Vicens Vives amb caràcter experimental, però la voluntat és fer-lo extensiu en el futur a altres centres educatius de la ciutat.

Els objectius del projecte són, entre altres, promoure la utilització de diferents tècniques de recerca, estudi i exposició de treballs en base al llegat cultural jueu, la difusió conjunta dels treballs realitzats per l'alumnat a través dels mitjans de comunicació, educar a través de l'intercanvi d'experiències i fomentar la sensibilitat, respecte i tolerància que atorga el coneixement d'altres cultures i formes de vida, tot animant la curiositat dels alumnes i l'interès per conèixer aquesta part de la nostra història i, per extensió, d'altres ciutats tant de proximitat com de la resta de l'estat.

Les activitats es duran a terme entre octubre i abril. El Patronat Call de Girona posarà les seves instal·lacions, el museu i la biblioteca, recursos i materials a disposició del projecte. Entre març i abril els alumnes que hagin participat en el projecte presentaran els resultats exercint com a guies per als seus companys en els intercanvis proposats amb altres ciutats i els treballs finals també es podran veure a la pàgina web de la xarxa.

La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona, Sra. Isabel Muradàs, va cloure l'acte desitjant a l'alumnat que gaudeixi molt amb aquest projecte. Va animar els alumnes dient-los "tenim un tresor per descobrir i donar a conèixer" i va acabar remarcant la importància treballar en xarxa per poder compartir l'experiència amb alumnes de moltes altres ciutats.

divendres, 24 d’octubre de 2014

Shivà: la mort en el Mèxic jueu


Dins del cicle Cine-Dilluns de la Bibliomusicineteca del carrer Vila Vilà 76 (Poble-sec), el proper dilluns 27 a les 19 h es projecte la pel·lícula Morirse está en hebreo (My mexican shivah, 2007), del director mexicà Alejandro Springall.

No estrenada mai a Espanya, aquesta comèdia té com a escenari el procés de dol (shivà) d'una família mexicana jueva. Després de la mort sobtada de l'avi Moishe, donen inici els rituals d'un tancament obligat, i amb ells una catarsi que porta la família i els amics a descobrir els llaços que els uneixen, els secrets que s'han guardat i la relació que tenen amb l'entorn.

Un aperitiu en vigílies de la festa de Tots Sants, em què la tradició jueva comparteix escenari amb un país on la cultura de la mort té un caire més festiu que tràgic

divendres, 17 d’octubre de 2014

La fi de la presència urbana: pergamins de venda de la sinagoga de Girona



Cosits en un gran rotlle que veiem per primera vegada estès en el Museu d'Història dels Jueus, aquests pergamins ens parlen de la desaparició física de la comunitat jueva de la ciutat, arran del decret d'expulsió de 1492. A més, són la font principal que ha permès als investigadors localitzar els desapareguts espais comunitaris jueus en el plànol de la ciutat medieval. Han estat imprescindibles, per exemple, per identificar les restes del micvé (bany ritual) de Girona, descobert enguany dins de les instal·lacions del museu.

Aquests pergamins es podran veure fins el 31 d'octubre, aprofitant la trobada "Arxius i Indústries Culturals" (2a Conferència Anual d'Arxius, 9a Conferència Europea d'Arxius i 13es Jornades Imatge i Recerca), que té lloc a la ciutat de Girona de l'11 al 15 d'octubre.

dijous, 2 d’octubre de 2014

I continuo veient les seves cares


Basílica de Santa Maria a Castelló d'Empúries
Pl. Mossèn Cinto Verdaguer, 1
Castelló d'Empúries


L’exposició "I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos" és una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos.
En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.



De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.



"No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També es mereixen aquest qualificatiu els qui han contribuït a preservar la memòria". Són precisament ells els qui han fet realitat aquesta exposició fotogràfica, que es va mostrar al públic per primera vegada el 1996, a la Galeria Zachęta de Varsòvia. L’exposició va sorgir per iniciativa de Gołda Tencer, directora de la Fundació Shalom, amb la col·laboració, com a comissari i dissenyador, respectivament, de Tomasz Tomaszewski i Krzysztof Burnatowicz.



L’exposició "I continuo veient les seves cares" podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius...



En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta. Destacats museus i galeries d’arreu del món han exhibit aquesta col·lecció de retrats jueus, que s’ha pogut contemplar en ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg, Sant Petersburg, Brussel·les, en el Centre Wiesenthal de Los Angeles, a l’Holocaust Memorial Center de Detroit, a Boston –on l’exposició va ser inaugurada pel Premi Nobel de la Pau, Eli Wiesel–, a St. Petersburg (Florida), Brussel·les, l’Haia, Nova York, Toronto, Mont-real, Mèxic, San José, Buenos Aires, Praga, Vilna, al Yad Vashem de Jerusalem, i també a Poznań, Łódź o Cracòvia.

El fruit d'aquesta mostra és també un llibre bilingüe (polonès / anglès) il·lustrat, I continuo veient les seves cares (disseny i projecte gràfic: Lech Majewski, redacció: Anna Bikont), guardonat en 1996 amb el primer premi en el concurs de l'Associació Polonesa d'Editors, que el va anomenar la publicació més reeixida de l'any. El contingut del àlbum està disponible a la pàgina web de la Fundació Shalom.