Més enllà de Setmana Santa (3)
En la festivitat del Péssah, la Pasqua jueva (v. l'apunt
Péssah i Pasqua), que coincideix en dates amb la Pasqua cristiana (enguany del 7 al 14 d'abril), es llegeix la Hagadà durant el
séder,
el sopar tradicional del primer dia. Aquest llibre conté la història
de l'alliberament del poble d'Israel durant la seva estada com a
esclaus a Egipte, descrit en el llibre de l'Èxode. Aquesta festivitat
comporta per als jueus el deure històric de narrar els fets a les
futures generacions, uns fets que estan lligats a l'origen dels jueus
com a poble a Israel. Al voltant de 10.000 catalans i residents a
Catalunya seguiran aquest precepte, ja sigui per motius estrictament
religiosos o només culturals, i reviuran les plagues d'Egipte (a vegades
el relat s'acompanya amb les titelles de dit de la il·lustració que
encapçala aquest apunt), la fugida dirigida per Moisès, el pas del mar
Roig, els quaranta anys d'estada en el desert fins arribar a Canaan, la
terra promesa, on s'instal·len
les tribus d'Israel.
La
Hagadà, que literalment vol dir "narració", conté precisament el relat
d'aquest alliberament, les oracions, els càntics i els proverbis que
acompanyen a aquesta festivitat, però també tradicions, llegendes,
ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics, recollits,
sobretot, durant l'Edat Mitjana. No existeix un sol text de la Hagadà,
sinó que les diferents branques del judaisme, i fins i tot cada
comunitat, ha confeccionat un relat específic que té molt a veure amb
la tradició oral i les orientacions específiques dels rabins.
Sister of the Golden Haggadah
De les
haggadot
que es conserven n'hi ha cinc que procedeixen dels territoris de parla
catalana. Tres, ricament il·luminades, són del segle XIV i es
conserven al British Museum: l'
Hagadà de Barcelona, la
Sister of the Golden Haggadah, amb 34 miniatures, i la
Golden Haggadah,
que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera
que representen escenes del Gènesi i de l'Èxode, i de la qual se'n pot
veure la versió digital clicant la següent il·lustració.
Golden Haggadah (S. XIV; British Museum)
La
Hagadà de Sarajevo,
editada en algun lloc proper a Barcelona després de 1350 i conservada
en el museu nacional de la capital de Bòsnia, du en el primer foli del
manuscrit les armes del casal de Barcelona. Aquesta hagadà, un dels
manuscrits hebreus més antics d’Europa, porta sobre les seves espatlles
el pes de la història del poble jueu.
Com explica Andreu Lascorz (
La aljama judía de Monzón, la olvidada, 2001; i
La Aljama judía de Monzón, la recordada,
2003), aquest manuscrit començà el seu periple amb l’expulsió dels
jueus de la Península el 1492, i viatja amb els catalans jueus cap a
Itàlia, on va residir bona part d'aquesta comunitat amb la cultura
portada de Catalunya amb el català medieval que
es parlava aleshores, fins que van ser assimilats per la
comunitat italiana (si hagués sobreviscut, ara hi hauria un català medieval viu, com el judeo-castellà dels sefardites, que podríem anomenar
qatalanit,
com a vegades es fa servir erròniament pensant en una variant dialectal
parlada pels jueus catalans d'aleshores, cosa que no ha existit mai
perquè parlaven el mateix català que la resta de la població). En el gueto de Roma encara existeix la Via Catalana,
on hi ha la sinagoga.
Hagadà de Sarajevo, amb les armes del Casal de Barcelona
Se
sap que el 1609 la Hagadà continuava a Itàlia perquè el censor Gio
Domenico Vistorini ho va deixar anotat. D’Itàlia va arribar als
Balcans via Split o Dubrovnik, fins a Bòsnia, on una família sefardita,
els Kohen, el van preservar com una relíquia familiar en record dels
dies de riquesa i glòria dels seus avantpassat a la península ibèrica.
Aquesta
joia es va salvar a Sarajevo el 1942 durant l’ocupació nazi. L’any
1920, la comunitat sefardita de Sarajevo, unes 11.000 persones,
representava una quarta part de la població total, però durant la II
Guerra Mundial la comunitat jueva fou pràcticament exterminada de la
zona dels Balcans.
L'any 1992, en un llegat donat al
monestir de Poblet, va ser descoberta en un còdex hebreu del segle XIV
amb una hagadà de Pasqua. Ara és coneguda com
Hagadà de Poblet,
i és l'única que es conserva a tota la Península. És molt singular que
aquest manuscrit escapés a les destruccions hagudes en les
persecucions dels jueus perquè una bíblia podia ser respectada per la
possibilitat de ser objecte d'estudi pels escripturistes cristians,
mentre que una hagadà expressava que el seu posseïdor era un jueu
practicant, i el manuscrit, un instrument de celebració religiosa.
[Podeu seguir els preceptes del séder, els aliments, les oracions i alguna de les narracions, en castellà i hebreu, en el
document que fa servir la Casa d'Argentina a Israel]