Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses
Cicle de conferències organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.
A finals de l'edat mitjana, a causa dels atacs i les persecucions, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, es va reduir moltíssim. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot a la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d'alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol reflexionar sobre les mirades que s'han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI.
31 de gener: La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust - Marta Simó
28 de febrer: Ser jueva catalana al segle XXI - Moriah Ferrús
28 de març: Jueus i catalans, un joc de miralls - Vicenç Villatoro
25 d’abril: La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX - Ferran Sáez Mateu
30 de maig: Antisemitisme i filonazisme a Catalunya - Xavier Antich
Lloc: Aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides
Hora: 2/4 de 7 del vespre
Assistència: lliure i gratuïta (es recomana inscripció prèvia)
Crèdit UdG: l’assistència certificada al 80% de les sessions dona dret a mig crèdit acadèmic per a estudiants de la Facultat de Lletres de la UdG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada