dimarts, 20 de desembre de 2016

Hanukkà 5777




El dia 25 de Kislev, que en aquest 2016 coincideix amb el 25 de desembre (la nit del 24), comença Hanukkà, la festa jueva de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem l'any 164 ec (destruït pels romans l'any 70 ec) després de la victòria sobre els exèrcits d'Antíoc IV (Ma 4,36-59; 2Ma 10,1-8). Al Temple només hi quedava una gerra d'oli que el dia de la victòria trobaren incontaminada; era el que es necessitava per a poder mantenir encesa un dia el canelobre, però miraculosament la flama durà vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

El ritual de l'encesa de la hanukkià es comença pel primer braç i se n'encén un cada dia fins tenir-les totes enceses el dia vuitè. Aquest canelobre té un novè braç suplementari, anomenat xamaix, el llum del qual serveix per encendre la resta d'espelmes.

Quan es restableix l'estat d'Israel, la celebració es converteix en una cte festiu en què s'intercanvien regals i és costum menjar bunyols farcits de melmelada (sufganiot) i de patata fregides (latques)

A Barcelona es farà l'encesa pública de la sisena espelma el dia 29, a les 18:00 h, a la plaça de Sant Jaume, i a la plaça del Vi de Girona, a les 20h.


dissabte, 17 de desembre de 2016

Els xuetes de Mallorca en el context de l’antisemitisme espanyol



El proper 19 de desembre, a les 19:30h, organitzada pel Gran Orient de Catalunya (carrer Mallorca, 125, baixos), se celebrarà la conferència “Els xuetes de Mallorca en el context de l’antisemitisme espanyol”, a càrrec de l’escriptor, poeta i traductor Pere Bonnín. Serà l’última de les Trobades Blanques (obertes a tothom) que el Gran Orient de Catalunya ha preparat enguany.

Bonnín començà la seva trajectòria periodística com a corresponsal del diari Última hora a Sa Pobla. Posteriorment, fou reporter de El Correo Catalán (1966-1969), redactor en cap de Mundo Diario i del setmanari Mundo (1972-77). En aquest període també col·laborà assíduament en publicacions periòdiques en català, com Avui, Cort, Set dies, i El Temps.  També fou redactor de la Gran Enciclopèdia Catalana; i entre entre 1978 i 1983, director de les delegacions de l´Agencia EFE a la República Federal Alemanya i membre de l´Associació de Premsa Estrangera a Viena i Nova York a L´ONU. Actualment és col·laborador de nombrosos diaris de l´Estat espanyol, Alemanya i Àustria.

El llibre Inquisición de Mallorca. Reconciliados y relajados 1488-1691, publicat a Barcelona l’any 1946 en una edició de només 200 exemplars, recull més de 465 cognoms de jueus conversos, investigats i condemnats per la inquisició mallorquina. Per què només 15 cognoms (Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls) han estat discriminats al llarg dels segles?  Portador d’ambdós cognoms discriminats, Bonnín explicarà l’origen i evolució de la discriminació que sofriren els xuetes, els quals defineix “com els darrers màrtirs catalans de la inquisició castellana”.

dimecres, 14 de desembre de 2016

L'home que atacava els jueus

Extracció de la pedra de la bogeria (1501-1505)
Hieronymus Bosch, Museo del Prado


A partir de la història d'un boig que l'any 1320 insultava i atacava els jueus de Manresa, l'historiador Jordi Bonvehí, autor del blog Històries manresanes, ens parla de la comunitat jueva de Manresa i del seu Call, i de quin era l'origen de la bogeria i com era tractada a l'època.

dilluns, 5 de desembre de 2016

La Barcelona jueva




La història de Barcelona té en la destrucció del call jueu, l'any 1391, un dels episodis més infamants. Va ser el principi de la fi, que arribaria l'any 1492 amb el decret d'expulsió dels Reis Catòlics, d'una comunitat arrelada a la ciutat des de feia segles; barcelonins que van cometre el pecat de pertànyer a una religió diferent a la cristiana; una comunitat estigmatitzada sense la qual no es podria explicar l'esplendor medieval de la ciutat ni del país. El Call va ser arrasat i es va fer desaparèixer tot vestigi de la seva presència física, però la seva influència cultural no es podrà esborrar mai.

La recuperació de la seva memòria és la voluntat del llibre La Barcelona jueva (Cossetània Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2016) de l'historiador Josep Alert (Igualada, 1966), que presentarem el proper dimarts 13 de desembre, a les 19:30h, a l'Espai Ronda Barcelona.

Alert transcendeix la cronologia habitual i detecta el rastre deixat a la capital catalana per una religió i una cultura que amb alts i baixos, i més o menys amagada, forma part de la ciutat des de la seva mateixa fundació fins avui de manera ininterrompuda.

"Hi ha una seixantena d'espais físics a Barcelona que conserven el record, material i immaterial, de la presència jueva", explica Josep Alert, que afegeix que "el tòpic associa la història jueva de la ciutat tan sols al període medieval". La realitat, però, és una altra i l'autor ressegueix el destí d'aquesta comunitat al llarg dels segles posteriors a la gran desfeta del segle XIV. La Barcelona jueva és una guia "per a la gent que té un vincle amb l'univers jueu i per a aquells que sentin curiositat per conèixer-lo, un llibre per redescobrir la ciutat".

Com explicava Alert a Regió 7, des d'aquell llunyà 1391 hi ha una història marcada per la diàspora i la repressió, però també pel ressorgiment que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial en una Barcelona que vivia un moment d'expansió econòmica. "No descobrim dades noves, però sí que divulguem molts coneixements que restaven dispersos"; i la intenció de la guia "no ha estat la de proposar itineraris sinó indicar localitzacions, que en certs casos no tenen un rastre físic sinó que són evocatius", i ajuden a entendre la història de "la comunitat jueva medieval més important de l'Europa del sud, un pol internacional de cultura.