dimarts, 14 de juny de 2016

Los 36 peldaños de la mikve de Besalú

Pastoureaux en l'assalt de Verdun-sur-Garonne, sur de França, on van morir 500 jueus
Chroniques de France ou de St Denis. Autor desconegut, s. XIV
British Library Royal MS 20 C VII, fol. 55v


Per Marcel Maresch 

Astruga Sollam era una joven presa por un amor brutal, completamente loco, un amor que yacía sobre un poso de nostalgia y que a menudo venía precedido de fiebres y temblores. Astruga había nacido por casualidad en Solsona, en el transcurso de una huida precipitada que llevaría a su familia por varias aljamas, Tárrega, Valls, Montblanc, hasta recalar finalmente en Besalú. Lo hacía en el seno de una familía judía originaria del sur de Francia, los Sollam, famosos coraleros marselleses asentados en Narbona que en el verano de 1320, ante la sacudida salvaje de los pastoureaux, habían decidido cruzar los Pirineos en busca de paz y protección. Desde niña Astruga había aprendido a lidiar con el miedo y la incertidumbre.

Continueu llegint a Mozaika


dilluns, 6 de juny de 2016

La Barcelona jueva



La Barcelona jueva (Cossetània, 2016), de Josep Alert, ressegueix la petjada dels jueus sobre la ciutat de Barcelona des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Quin rastre hi han deixat? Quins espais de la ciutat en conserven la petjada? Què en queda, de l’antic call, que allotjà una de les comunitats més importants de l’Europa del sud? Què se’n va fer, dels jueus barcelonins, després de l’expulsió? Què se’n sap dels que, malgrat la Inquisició, van decidir quedar-se? Quan es va recuperar el culte jueu a la ciutat? Com i quan van tornar a la capital catalana? De què fugien?

Aquestes i altres qüestions són les que trobareu en el llibre. Descobrireu, també, quantes comunitats hebrees hi ha actualment, quins jueus barcelonins han estat o són figures de renom, o quina relació hi ha entre els jueus i indrets tan destacats com el Palau de la Generalitat, la Llotja de Mar, la Barceloneta, el Pla de la Boqueria, el Poblenou, el Mercat de Sant Antoni, l’Estadi Olímpic, Montjuïc, l’Estació de França i el Camp Nou.



divendres, 3 de juny de 2016

Els calls catalans s'independitzen


Carrer de Sant Llorenç del Call de Girona
Foto: Silvia Z.


Segons informa Esteve Carrera al diari El Punt Avui, els calls catalans tindran la seva pròpia eina de promoció i divulgació del patrimoni jueu. Girona, Besalú i Castelló d'Empúries deixen la Xarxa de Jueries d'Espanya; a més dels tres municipis gironins, també en sortirà Tortosa, i Barcelona (cinquè municipi català que fins avui formava part d'aquesta xarxa), hauria de confirmar la decisió pròximament. Castelló d'Empúries és el primer dels municipis catalans que ha oficialitzat la decisió, aprovant-ho per ple aquest passat dijous, i els altres municipis gironins tenen previst fer-ho en els propers plens.

Simbòlicament, la sortida de Castelló d'Empúries és destacable perquè aquest municipi assumia la presidència de torn de la xarxa. L'exalcaldessa Assumpció Brossa va accedir a la presidència al gener i va ser substituïda el mes passat per Salvi Güell com a nou alcalde de Castelló. Güell però, va dimitir de la presidència al cap de deu dies. “Des de fa dos anys s'havien produït una sèrie d'ingerències que havien provocat malestar. Tot plegat es va agreujar fa uns sis mesos amb la incorporació d'un nou gerent i noves decisions que podien qüestionar tot el que s'havia fet de bo fins ara”, diu Güell. D'ençà de la renúncia de l'alcalde de Castelló d'Empúries, la presidència de la xarxa és a càrrec de la ciutat de Còrdova. A més de la presidència de torn gironina, la secretaria d'aquesta xarxa la portava fins avui Assumpció Hosta des del Patronat del Call de Girona. De fet, la proposta de sortir de la xarxa espanyola que ha aprovat el ple de Castelló venia avalada per un informe emès per Assumpció Hosta que destaca “la poca implicació política de molts dels ajuntaments associats i la manca d'acords presos en els darrers mesos que ha fet endarrerir alguns del projectes previstos per enguany”.

“No anàvem pel mateix camí”, confirma Marta Madrenas; l'alcaldessa de Girona –on es fundar la xarxa ara fa 20 anys [vegeu la peça]–, recalca que des de Catalunya sempre s'ha considerat el llegat jueu una eina educativa, per a la recerca i el coneixement i no només com una eina turística. En canvi a la xarxa s'hi han anat afegint ciutats que només veuen aquest patrimoni com un plus turístic, i aquesta divergència en l'enfocament de l'agrupació és, segons Madrenas, el principal motiu de la decisió dels municipis catalans de sortir de l'entitat. “No s'ha fet de manera traumàtica i possiblement podrem col·laborar amb ciutats amb què hem anat establint vincles al llarg dels anys en aquesta xarxa” diu l'alcaldessa.

Altres ciutats de l'Estat espanyol també han decidit deixar l'associació (com ara Sevilla), posant en evidència disfuncions en l'estructura. Diverses fonts consultades també indiquen que en els últims anys s'havia arribat a convocar reunions sense ni informar-ne la presidència de torn gironina, i podia haver-hi la sensació que es volia recentralitzar la xarxa a l'Estat espanyol en detriment de les terres gironines i catalanes, que van ser a l'origen d'aquesta iniciativa.

Una nova xarxa catalana

Amb tot plegat, la renúncia a formar part de la Red de Juderías que s'ha acordat entre els municipis catalans constitueix l'oportunitat d'independitzar-se d'una estructura d'àmbit estatal: els mateixos cinc municipis ja estan treballant per incorporar-se a un nou projecte encarregat pel Parlament de Catalunya: l'objectiu és la creació d'una xarxa de calls jueus catalans, amb la voluntat d'obrir-la a altres ciutats del territori (a més de les cinc que ja hi eren), i que disposin d'elements patrimonials i culturals relacionats amb la història de les comunitats jueves.

Una iniciativa que va néixer a Girona ara fa 20 anys

L'associació que ara deixen els municipis catalans és una iniciativa gironina: la ciutat de Girona va fundar la Xarxa de Jueries d'Espanya el 1995, i el projecte es va iniciar a tres ciutats: Girona, Hervás (Càceres) i Ribadavia (Ourense). En aquells inicis la xarxa no tenia personalitat jurídica pròpia, i no serà fins l'any 1997 que es constitueix l'associació, avui formada per vint-i-tres municipis: Àvila, Barcelona, Besalú, Càceres, Calahorra, Castelló d'Empúries, Còrdova, Estella-Lizarra, Girona, Hervás, Jaén, Lleó, Lucena, Monforte de Lemos, Oviedo, Palma, Plasencia, Ribadavia, Segovia, Tarassona, Toledo, Tortosa i Tudela. Sevilla va sortir-ne el desembre del 2015. La idea fundacional de tots aquests municipis, amb patrimoni cultural, artístic i arquitectònic del llegat sefardita era ajuntar esforços per promoure aquest passat.

Girona, amb el seu call, el centre Bonastruc ça Porta, el Museu d'Història dels Jueus, el Patronat Call de Girona i fins i tot una estructura dedicada a la recerca i la formació (l'Institut d'Estudis Nahmànides), ha estat el motor de la iniciativa. Besalú conserva també un conjunt patrimonial important per la presència d'un micvé (bany ritual jueu) del s. XII i vestigis d'una sinagoga del s. XIII. La comunitat jueva de Castelló d'Empúries va ser –després de la de Girona– la més important de la demarcació; s'hi han identificat les ubicacions de cementiris jueus, un call que es va ampliar i desplaçar, i dues sinagogues.

dimecres, 1 de juny de 2016

Xuetes, de l'exclusió a la identitat



El proper 4 de juny se celebra la jornada "Xuetes, de l'exclusió a la identitat", una trobada per conèixer i participar de la història i les experiències d'importants xuetes coneguts intercionalmente per les seves obres literàries, escultòriques i gastronòmiques. Hi participaran Miquel Segura , Pere Bonnín , Toni Pinya i Ferran Aguiló, entre d'altres coneguts representants d'aquesta comunitat de descendents de jueus mallorquins.