divendres, 19 de juny de 2015

Barcelona, refugi de jueus



L'ascens d'Adolf Hitler al poder i l'esclat de la Segona Guerra Mundial va fer que moltes persones i famílies jueves marxessin d'Alemanya i dels països ocupats. Alguns milers van trobar refugi a Barcelona, en alguns casos fent escala en el viatge cap a Amèrica, l'Orient Pròxim o el nord d'Àfrica, però en d'altres per quedar-s'hi i iniciar una nova vida acompanyats de la petita comunitat jueva que ja estava establerta a la ciutat des de principis del segle XX. Malgrat les dificultats de l'època, van acabar sent, ells i els seus descendents, uns barcelonins més.

Barcelona, refugi de jueus (1933-1958),  ha estat escrit per Josep Calvet, Cristina Garcia, Rosa Serra, Víctor Sörenssen i Manu Valentín (Barcelona: Angle Editorial, 2015), i està il·lustrat amb fotografies procedents d'arxius particulars. Després de la sorpresa que va representar la història que la barcelonina Dory Sontheimer va relatar a Les set caixes, ara ens arriba el relat contextualitzat dels testimonis directes de persones que van fugir de l'Holocaust, que ens permet endinsar-nos en una part de la història de Barcelona poc coneguda fora dels cercles dels estudiosos del tema.

dimecres, 17 de juny de 2015

Què sabem del judaisme?



Teresa Costa-Gramunt
Eix Diari, 16 de juny de 2015


En l’entramat ideològic i cultural de la nostra història hi ha tres fils molt consistents: les tres religions abrahàmiques, amb les diferències que les separen doctrinalment, com puntualitza Martí Àvila, autor d’un llibre de lectura ben il.luminadora: El judaisme. Història, espiritualitat, teologia, tradicions i festes (Viena edicions).

Tres són les religions monoteistes que han configurat el pensament europeu –i, de resultes, l’americà- des de fa segles fins arribar als nostres temps secularitzats. Aquestes religions són el judaisme, el cristianisme i l’islam. L’imaginari d’aquestes tres creences monoteistes comparteix una figura central: el patriarca Abraham. Creences monoteistes ara en convivència, ara en contraposició, i que fa pocs dies vam tenir l’oportunitat de visualitzar en l’esplèndida exposició Ein Gott, Un Déu, al Bode-Museum, de Berlín.

¿Què sabem, però, del judaisme, la primera de les tres religions abrahàmiques? En general poca cosa (els quaranta anys de franquisme ens van deixar ben a les fosques en tantes coses) i no només des del punt de vista religiós sinó també cultural. En la història europea i en la universal, el judaisme ha tingut un paper rellevant, juntament amb el cristianisme, en la conformació d’un imaginari col.lectiu que, amplificat amb les cultures grega, romana i nòrdica, dóna identitat a la cosmovisió occidental del planeta. Cosmovisió que amb el descobriment d’Amèrica travessa l’oceà i impregna tot un continent.

A ningú no escapa que en els tràgics fets de la Xoà, en la creació de l’estat d’Israel, o en l’enfonsament de les Torres Bessones de Nova York, per posar només uns pocs exemples, hi ha una remor de fons que té a veure amb els enfrontaments religiosos, ideològics i culturals d’aquests monoteismes religiosos. És per aquest motiu que cal conèixer el significat de termes que, com diu el professor Àvila en el seu llibre, ja crèiem superats: croada, gihad, excomunió, inquisició. Ja ens podem mirar tan de reüll com vulguem, que no estem en condicions, col.lectivament parlant, de tirar la primera pedra.

El judaisme és la religió fundacional i el fonament de les altres dues. És per aquest motiu que estem parlant de religions abrahàmiques: Abraham és una figura present en totes tres. Això ha tingut les seves conseqüències també en la visió patriarcal de la cultura global que compartim, i que en unes èpoques més que en unes altres, tan abusivament ha tractat la dona, considerant-la com una propietat. És interessant llegir en el llibre d’Àvila que en el judaisme actual, si bé a poc a poc, la condició de la dona va fent passes en l’assoliment d’un estatus més paritari dins la religió. ¿Sabíeu que en el judaisme més reformista ja hi ha rabines?

El judaisme, de Martí Àvila, permet posar una lent d’aproximació a una religió i a una cultura plural –hi ha diverses maneres d’entendre el judaisme- que no hauríem d’ignorar, com no hauríem d’ignorar l’islam i les seves cosmovisions, ja que l’islam tampoc no és homogeni.

Personalment, sempre m’he sentit atreta per les vies espirituals que s’han generat dins del judaisme: la càbala i aquell primer hassidisme pietista. Però cal dir que aquestes vies no es poden entendre gaire sense conèixer el corpus del judaisme tradicional i els seus signes d’identitat, així com la seva història per a veure’n l’evolució. Per a qui també tingui interès en l’hermenèutica dels textos bíblics, alguns literatura d’alt nivell, recomano de llegir l’excel.lent comentari del professor Àvila sobre el Càntic dels Càntics. Al final del llibre, i amb un gran sentit pedagògic, Matí Àvila inclou una extensa bibliografia per a qui vulgui ampliar coneixements sobre el judaisme. I sempre oberts a l’horitzó, apunto que en el moment d’escriure aquest comentari llegeixo en una entrevista a Moriah Ferrús, membre de la Comunitat Jueva Atid, que han creat un web: Judaisme en Català, que difon el judaisme català i en català.

dijous, 11 de juny de 2015

dimecres, 3 de juny de 2015

L'aljama de Falset

Call jueu de Falset
Foto: Àngela Llop

L'Ajuntament de Falset, l'Associació de Veïns i Amics de Falset, l'Arxiu Comarcal del Priorat i diverses empreses privades del municipi han impulsat el projecte "Aljama de Falset". Una ruta històrica turística, presentada el passat 7 de març de 2015, que pretén recuperar el llegat històric, arquitectònic i cultural del municipi que durant l'Edat Mitjana va deixar la comunitat jueva de Falset.

La visita guiada-teatralitzada, a càrrec de Pilar Cugat, coneguda com "La jueva de Tortosa', recorre els principals carrers del Call jueu de Falset endinsant els visitants a la cultura i gastronomia jueves amb un tast de vi kósher, a càrrec del Celler de Capçanes, i un menú jueu, elaborat pel restaurant El Cairat. La ruta està emmarcada en un paquet turístic que inclou la estada al bell mig del Call, envoltats de vestigis de la comunitat hebrea, un llegat conservat fins a dia d'avui.

El projecte "Aljama de Falset" estarà en constant evolució gràcies a la tasca de recuperació de restes arquitectòniques, urbanístiques i documentals que perduren al municipi, i que es duran a terme mitjançant un acord que signaran l'Ajuntament de Falset i la Universitat Rovira i Virgili, així com el seguiment documental, amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal, que persegueix la localització i posada al dia de la documentació que aporti dades i coneixement sobre els diferents aspectes legals, costums i tradicions jueves a Falset.

Amb la presentació d'aquesta iniciativa l'Ajuntament de Falset se suma a les rutes turístiques promocionades des de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Turisme, "La Catalunya jueva: viatge per les Terres d'Edom", amb la voluntat de sumar esforços amb els municipis englobats dins de la ruta "Viatge al migjorn català" que comparteixen Falset, Tarragona, Valls, Capçanes i Tortosa.