divendres, 26 de setembre de 2014

III Seminari Internacional sobre Antisemitisme




La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzen el III Seminari Internacional sobre Antisemitisme, que es celebrarà a Barcelona els propers 5 i 6 de novembre. El seminari es realitzarà a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster, és d’inscripció gratuïta amb places limitades.

dimecres, 24 de setembre de 2014

Shanà tovà 5775


ראש השנה
Rosh ha-Shanà 5775 
Shanà tovà umetukà 
Anyada buena i dulse
 Feliç i dolç Any Nou

El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2014 amb els dies 25 (al capvespre del dia 24) i 26 de setembre (per als jueus de la diàspora).

Som a l'any 5775 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. I com cada any, ens repetim quan afirmem que, com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall. Alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5775 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.

La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).

Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur, el Dia del Perdó (10 de Tishrí, és a dir, al capvespre del 3 d'octubre d'enguany).

A les postals antigues que normalment acompanyen la celebració del Rosh Ha-Shanà en aquest blog, avui hem volgut acostar-nos al pop kitsch de les dècades de 1960 i 1970, tan comú a totes les festivitats populars i religioses de totes les cultures.



L'Avinu Malkenu (Pare nostre), com el que interpreta Barbra Streisand en aquest vídeo, és un exemple de pregària per aquestes dates. I tant si s'és creient com si no, les pregàries, com els salms, fan de bon escoltar i li posen màgia a l'atzar estel·lar.


[+]

Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773
Rosh ha-Shanà 5774

[Les postals antigues de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]

divendres, 19 de setembre de 2014

Literatura i Holocaust


En commemoració del 75è aniversari del començament de la Segona Guerra Mundial, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, de la UdG, en el desè aniversari de la seva creació, organitza el cicle de conferències "Literatura i Holocaust" (cliqueu per adquirir les entrades), dedicat a El violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada, i a Jacques Stroumsa.

La novel·la, editada el 1994, narra la vida de Daniel, un luthier jueu deportat a Auschwitz i obligat a construir un violí per sobreviure. L'any 1998, Anglada va conèixer Stroumsa, un jueu sefardita que va ser violinista a Auschwitz. Tots dos van unir forces per preservar la memòria de l'Holocaust. L'objectiu del cicle és presentar i examinar grans qüestions filosòfiques i històriques sobre l'Holocaust a través de la seva memòria i la seva literatura, mostrar els efectes de l'Holocaust en la condició humana, assenyalant les diferències entre la jueria de preguerra i postguerra, i estudiar la problemàtica de l'alteritat després dels camps.