divendres, 25 d’abril de 2014

La Disputa de Tortosa

Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483)
il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians


Amb la matança de 1391 encara a la memòria (4.000 jueus morts només al Call de Sevilla i uns 400 a Barcelona), el papa d'Avinyó Benet XIII va convocar la Disputa de Tortosa, la primera sessió de la qual es va fer el 7 de febrer de 1413 a Tortosa i les dues darreres a Sant Mateu del Maestrat, el 13 de novembre de 1414.

El renegat jueu Jeroni de Santa Fe va portar la veu cantant per la part cristiana amb l'objectiu de combatre el contingut i les ensenyances del Talmud i demostrar que Jesús de Natzaret era el Messies.

Els rabins van haver d'assistir-hi obligats per l'autoritat papal i van haver de defensar-se de les acusacions i amenaces de tota mena. El resultat de tot plegat va ser que els representants jueus va ser obligats a signar un document en el qual "reconeixien les seves errades" de fe. El Papa va signar la butlla Contra judaeos; es multiplicar els baptismes forçats per evitar la mort o l'expulsió i sota la butlla Etsi Doctoris Gentium van ser cremats els llibres jueus.

La Disputa de Tortosa va ser el punt culminant del procés de declivi de les comunitats jueves, cop del qual mai no van arribar a recuperar-se i que va culminar amb l'expulsió definitiva, el 1492, sota el regnat dels Reis Catòlics.

Per commemorar el 600 anys d'aquell esdeveniment que va dur tant tràgiques conseqüències, el dilluns 28 d'abril de 2014 es va celebrar a Tortosa una Jornada amb una visita al call tortosí i, entre d'altres actes, dues conferències del professor Andreu Lascorz, president d'ARCCI, i el doctor Abraham Haim, president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem.




[+] Disputa de Barcelona (1263)

divendres, 11 d’abril de 2014

Visquin els nuvis!


Els nuvis jueus del segle XIV: El contracte matrimonial, la ketubà
Jordi Bonvehí

La presència dels jueus a la Manresa medieval durant els segles XIII i XIV ha estat ben documentada gràcies als cronistes, historiadors i arxivers locals. Per citar-ne dos d'importants, al segle XIX Josep Maria de Mas i Casas va recollir un compendi titulat Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa, i al segle XX, Joaquim Sarret i Arbós publicava El llibre dels Jueus a Manresa, editat per la Impremta Esparbé.

Continueu llegint a Històries manresanes

dimarts, 8 d’abril de 2014

Les dones jueves i els banys rituals


L'exposició "Plenament pures: les dones jueves i els banys rituals" que estarà oberta en el Museu d'Història del Jueus de Girona, entre el 12 d'abril i el 30 de setembre de 2014, ens mostra fotografies il·luminades de micvaot (banys rituals) europeus, entorn el concepte de micvé i la condició femenina en el judaisme.

El fotògraf Peter Seidel ens mostra la diversitat de dissenys i d'estructures d'alguns banys rituals jueus d'arreu d'Europa, a la cerca del seu concepte més íntim i profund. Així, el micvé se'ns presenta com un lloc autèntic on la història esdevé viva i palpable.

Les darreres troballes arqueològiques al call de Girona han posat al descobert les restes del micvé del segle XV. Aquest espai ha estat fotografiat per Josep M. Oliveras i també formarà part de l'exposició.

La mostra es complementa amb textos procedents del projecte Micvé de Leah Lax i Janice Rubin (EUA) sobre la relació de les dones jueves amb el micvé actualment. Testimonis personals, sovint controvertits, ens apropen a la tradició del ritual i també a la manifestació d'una nova espiritualitat jueva.

Dijous 24 d'abril, la doctora Dolors Bramon ens parlarà del concepte de puresa ritual femenina en el judaisme i l'islam en una conferència dins del cicle "Dones, jueves i sàvies".