dilluns, 31 de març de 2014

Cementiri jueu de Montjuïc: nous límits

Plànol dels límits del cementiri jueu de Montjuïc

Una investigació de l'arquitecta Dominique Tomasov amplia els límits de l'antic cementiri jueu de Montjuïc, a Barcelona, ​​un element patrimonial de la ciutat

Segons les conclusions assolides per l'arquitecta Dominique Tomasov, la necròpolis hauria ocupat un 30% més de superfície que la que se li havia atribuït fins ara a la muntanya barcelonina. Aquest treball, que es va desenvolupar a partir de l'anàlisi de diversos fons documentals notarials i altres arxius de Catalunya, ha permès determinar per primera vegada amb força exactitud l'espai ocupat pel cementiri jueu a Montjuïc entre els segles IX i XIV.

El 2009, la Generalitat va declarar l'antic cementiri jueu de Montjuïc Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, atenent la petició de les comunitats jueves de Catalunya. El lloc històric de l'antic cementiri jueu de Montjuïc està situat en un petit camp a la vessant nord-oriental de la muntanya olímpica.

La seva posició en el turó facilita el domini visual de la zona del nucli antic de Barcelona, ​​que segles enrere va ser la ciutat medieval coetània al cementiri i al barri jueu.

Segons explica Tomasov, "tenint en compte les característiques d'aquesta necròpolis, per la seva extensió, estat de conservació, antiguitat i alt nombre de lloses amb inscripcions funeràries, es pot afirmar que es tracta d'un dels conjunts més significatius de la cultura jueva durant l'època medieval a la Mediterrània occidental".

Dominique Tomasov parlarà dilluns 31 de març, a les 19 h, en el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona de "L'ànima del patrimoni. Avui: l'antic cementiri jueu a Montjuïc".

Font: R. Novoa / EFE

dilluns, 17 de març de 2014

El llegat jueu de Tàrrega


El Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega, inaugurarà aquest 19 de març una exposició permanent sobre el passat jueu de la ciutat i el seu patrimoni cultural a la sala que ha batejat amb el nom de Tragèdia al Call - Tàrrega 1348. L'exposició recorda aquest brutal acte del segle XIV mostrant les peces de la necròpolis medieval hebrea de Tàrrega, Les Roquetes,  un jaciment que és el testimoni singular de l'onada antijueva que va afectar el continent durant els segles XIV i XV.

La troballa excepcional el 2007 de sis fosses comunes on hi havia enterrades unes setanta víctimes de l'assalt ha permès corroborar arqueològicament la seva magnitud i precisar moltes dades fins ara desconegudes.

Les marques de violència als ossos i un estudi antropològic de les restes mostren que tota la població hi està representada -des de nounats i nadons de sis mesos a dones i homes adults-, fets que demostren un atac amb la voluntat d'acabar amb tota la població del barri jueu.




[+]

"La Catalunya jueva", de Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova, 9 maig de 2014.

"Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu", M. Armengol, J. X. Muntané i O. Saula, Sapiens 113, febrer 2012

dijous, 13 de març de 2014

El gólem


Segons la càbala, la mística jueva nascuda de la interpretació de la Torà i transmesa per tradició oral des del segle I, un gólem és una estàtua gegant, que pot adoptar la forma que desitja quan se li dóna vida. Fet de pedra o de fang, recorda la creació de l’home en el Gènesi, nascut de la terra i de l’alè de Jahvè.

L’any 1987 el director de cinema d’animació txec Jiří Barta (1948) començava a filmar Golem amb la llegenda del rabí Loew. El que havia de ser el seu segon llargmetratge va quedar inacabat, fins que el 1993 va decidir editar-lo amb els gairebé set minuts realitzats fins aleshores. El resultat, un collage d’imatges reals i animació, és un inquietant i excel·lent curtmetratge, dins de la millor tradició del cinema d’animació txec.

Continueu llegint i mireu la pel·lícula a Bereshit

dilluns, 10 de març de 2014

Perseguits i salvats!


Perseguit i salvats
La fugida de refugiats jueus durant la II Guerra Mundial
a través dels Pirineus i de Barcelona

Barcelona, 17 i 18 de març de 2014