dijous, 29 de novembre de 2012

Els jueus de Girona i la seva organització. Segles XII-XV


Presentació del volum 6 de la col·lecció Girona Judaica, Els jueus de Girona i la seva organització. Segles XII-XV, de Jaume Riera i Sans. L'acte es celebrarà al Museu d'Història dels Jueus a les 19.30 h i anirà a càrrec de Pere Ortí, professor de la UdG, l'autor del llibre, Jaume Riera i l'alcalde i president del Patronat Call de Girona Carles Puigdemont.

Jaume Riera acabà els estudis al seminari de Barcelona el 1966 . Llicenciat en filosofia i lletres (1969) i arxiver (des del 1979), s'ha dedicat a l'estudi dels jueus catalans medievals i ha estat el primer president de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català. Ha fet diverses edicions de texts: el procés criminal (1410) contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l'alcavota, 1973), d'interès literari, a part l'històric, transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974), la versió catalana del Llibre de Job de Jeroni Conques (1976) i Un recull d'oracions en català dels conversos jueus (1980). El 1981 inicià la "Biblioteca Escriny. Col·lecció de textos medievals breus", de la qual aparegueren nou volums. També és l'autor del volum numero 3 de la col.lecció Girona Judaica, amb el títol Els poders públics i les sinagogues. Segles XIII-XV, publicat per l'Institut d'estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) el 2006.

dilluns, 26 de novembre de 2012

La casa de les ànimes jueves del call de Barcelona


Ens explica Sylvia Lagarda-Mata a Fantasmes de Barcelona que en el carrer del Call era on acostumaven a firar els gèneres els jueus. Era el carrer principal de l'antic barri jueu de la ciutat, envoltat pels carrers de la Baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Call i Sant Honorat.

El carrer Arc de Sant Ramon del Call va ser conegut amb el nom de Sinagoga Menor, per raons que no cal explicar. Seguint-lo a la dreta, es creua el carrer Marlet, a la cantonada del qual es pot veure una làpida amb caràcters hebraics que diu: «Fundació Santa del Rabí Samuel Hassardi, de qui no s’acabi mai la vida».

Està datada a l’any 692 jueu, és a dir el 1314 del nostre calendari. Parlo de fa gairebé set segles, i, tanmateix, aquells vells racons del Call conserven encara bona part del caràcter i el misteri d’una època de la nostra història. Una època en què l’antipatia envers els jueus es manifestava ja en forma de brutals i periòdics pogroms, en els quals els cristians, en nom del mateix déu que les seves víctimes, entraven a mata-degolla en aquests estrets i romàntics carrers, emportant-se per endavant cases, béns i vides.

A finals del segle XIV, una d’aquestes onades de violència antisemita, que s’havia iniciat pocs mesos abans a Andalusia i a Castella, s’estengué per la ciutat. Els habitants del Call, que ja tenien l’experiència d’anteriors assalts cristians, havien creat al barri un autèntic laberint de passadissos subterranis que els permetessin fugir si mai eren atacats de nou. Per fer-ho van aprofitar les antigues catacumbes dels primers cristians i les clavegueres de la ciutat romana. Encara avui hi ha cases que tenen al soterrani una petita porta que dóna accés a aquestes llargues galeries, actualment enfonsades i cegades, que unien unes cases amb les altres i s’esmunyien per sota les muralles fins a arribar ben bé a tocar de mar.

I tanmateix, els van servir de poc totes aquestes precaucions, quan aquell calorós 5 d’agost de l’any 1391, després del sermó incendiari pronunciat per un monjo dominic a Santa Caterina que els acusava d’haver portat la pesta negra a Catalunya, les turbes enardides, comandades per alguns castellans, van arribar-se fins al Call i en qüestió de minuts el van saquejar. Els magatzems, les argenteries, les escoles, els hospitals, les sinagogues, tot va ser incendiat o destruït. Els jueus van intentar fugir pels seus passadissos, però l’atac havia estat tan fulminant que la gran majoria van ser capturats. En una hora, van ser assassinades no menys de tres-centes persones. La carnisseria més gran va tenir lloc precisament, i per tètrica casualitat, al carrer de les Carnisseries, que durant molt de temps va ser conegut amb un altre nom popular: dels Ossos Trencats.

Al carrer Arc de Sant Ramon del Call, just abans del primer dels colzes que fa, hi ha un immoble que era conegut amb el nom de Casa de les Ànimes perquè es deia que en nits de lluna plena es veia sortir-ne de dins, volant per les esbalandrades finestres, ànimes descarnades. Els avis del veïnat asseguraven que es tractava dels espectres dels jueus assassinats durant aquelles ràtzies, els quals rondaven per les seves antigues propietats, buscant els tresors que hi havien amagat a fi de guardar-los de la cobdícia dels seus enemics.

La creença que en els fonaments de la majoria de les cases del Call hi havia riqueses amagades, provocà que a finals del segle XIX un home molt ric de Barcelona concebés el projecte d’adquirir tot el barri, amb el propòsit de tirar les cases a terra i remoure’n el sòl per recuperar els tresors. Per sort, l’Ajuntament va posar fre a l’empresa i els esperits dels jueus difunts poden seguir rondant tranquil·lament i protegint amb la seva presència sobrenatural fortunes i hisendes.

Call i Arc de Sant Ramon. Restes de la muralla romana 
destruïda al segle XII i l'arc, en 1857

[Fonts]

"La casa de les ànimes jueves", del bloc Barcelona: imatges amb història, a partir del llibre Fantasmes de Barcelona, de Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona: Angle Editorial, 2009).

Més sobre el Call a Fantasmes de Barcelona, bloc de Sylvia Lagarda-Mata.

Fotos: Del grup de Facebook Barcelona: imatges amb història.

dijous, 15 de novembre de 2012

Jerusalem abans de 1948


Update 18 abril 2014:

1913 [Péssah, Jerusalem 1913]
1828 [Péssah, Jerusalem 1928]


1896 [Lumiere Leaving Jerusalem by Railway]


1896 [First film footage taken in Israel. Lumier Bros.]


1911 [The first film of Israel. The Spielberg Jewish Film Archive]


1913 [La vida dels jueus a la Terra d'Israel]


1913 [Jerusalem fa 100 anys]


1913 [Péssah, Jerusalem 1913. Fragment de La vida dels jueus a la Terra d'Israel]


1917 [Allenby in Jerusalem]


1918 [Jerusalem 1918]


1920 [Wayside scenes in Israel: cars and buses in Jerusalem]


1925 [Jerusalem 1925]


1928 [Péssah, Jerusalem 1928. Keren Hayesod]


1930 [Jerusalem, city of peace. 2a part]


1932 [From Damascus south to Jerusalem]


1932 [From Jerusalem to Port Said]


1936 [Jerusalem 1936-1967]


1938 [The screen traveler: Damascus and Jerusalem]


dijous, 8 de novembre de 2012

La nit dels vidres trencats


9 de novembre, any rere any, soroll dels vidres trencats i crits de desesperació, l'olor de cremat, el gust de cendra a la boca i els ulls negats de llàgrimes. Què fràgils són les parets que envolten la llar, què fràgils els vidres que ens l'obren a l'exterior; sense ells tot és nuesa i foscor. Un cop més la metzuzà al farcell, sense casa que beneir; a la butxaca, la clau que no obre cap porta. Què fràgil és l'existència! I què ferma la persistència de la memòria que ens porta a tornar a alçar les parets i a obrir finestres tot i el risc d'haver de tornar a començar, lluny, sempre massa lluny, carregats només amb aquesta memòria que s'alimenta de l'oblit de la història. Perquè sempre hi ha vida més enllà de la desesperació, més enllà del lager, més enllà de la terra glaçada... I a la butxaca, la clau que no obre més porta que la memòria, el que som i que va sempre amb nosaltres.


divendres, 2 de novembre de 2012

San Dominguito de Val


San Dominguito de Val. Barcelona: Editorial F.T.D., 1931. Text d'F. T. D., portada de J. Navas i il·lustracions d' F. C.

El bloc El desván del abuelito ens presenta aquest conte publicat a Barcelona l'any 1931 per l'Editorial F.T.D., que l'any següent canviaria el seu nom per Luis Vives (actual Edelvives), destinat a l'adoctrinament infantil. Narra la vida exemplar, però breu, del màrtir Dominguito de Val, seguint les llegendes medievals que presentaven els jueus celebrant la Pasqua crucificant  nens, calúmnia que va justificar més d'un pogrom i matances fins a temps no gaire llunyans.