diumenge, 17 de juny de 2012

Qüestions de vida, de Moixé Natan


Conferència sobre Moixé Natan a càrrec del doctor Josep Xavier Muntané durant la presentació del llibre Qüestions de vida. Introduirà la sessió la professora Maria Josep Estanyol.

L'acte, organitzat per Estudis Món Juïc, amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), tindrà lloc el en el Centre d'Interpretació del Call de Barcelona, placeta Manuel Ribé, 3, el dimecres 20 de juny a les 19h.

Qüestions de vida forma part de la tesi doctoral que Josep Xavier Muntaner va elaborar per presentar l'estudi preliminar, l'edició crítica i la traducció al català d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus, que duen el títol de Totseot khaiim, escrits pel jueu de Tàrrega, Moixé Natan (ca. 1290-1360).

El llibre de Moixé Natan es compon de 322 proverbis aplegats temàticament en 58 capítols, i l'edició crítica es fonamenta en els onze testimonis que han preservat l'obra: tres còpies manuscrites, dues prèvies i una posterior a les primeres edicions impreses del text; tres edicions impreses, dues realitzades per Menakhem de Lonzano els anys 1573, a Constantinoble, i 1618, a Venècia, i la tercera, d'inicis de segle XIX, que és una reimpressió feta a Husiatyn, ciutat de Galítsia, de l'edició de 1618; i, finalment, un tercer grup format per les cinc còpies manuscrites de les primeres edicions impreses, concretament, quatre còpies, d'origen iemení, de l'edició de 1573 (que van de 1646 a 1695) i una, del segle XIX, de l'edició de 1618.

dilluns, 11 de juny de 2012

Inquisició, franquisme i Holocaust


Advocat i historiador argentí, Adolfo Kuznitzky, autor també dels llibres Italia y el antisemitismo i La leyenda negra de España y los marranos, a De la Inquisición Española a Franco y el Holocausto (Córdoba, Argentina: Ediciones del Corredor Austral, 2012) analitza la història dels jueus espanyols fent un recorregut que comença durant el regnat dels visigots i arriba fins als temps actuals, per mostrar que hi ha hagut èpoques en què la discriminació ha transcendit la religió, donat que també es dirigia contra els conversos, la qual cosa ofereix semblances amb l'antisemitisme modern, malgrat estar separats per segles de distància.

Aquest fet motiva que siguin molts els historiadors tracin paral·lelismes entre l'etnicisme de casta espanyol i el völkisch alemany que va servir de suport al nazisme, i que fins i tot es puguin trobar a l'Espanya postinquisitorial, amb la Guerra Civil i el franquisme inclosos, en la pervivència de certs tics ètnics-religiosos en un estat que ja no tenia jueus.

L'esquema que es desenvolupa en el llibre és un estudi diacrònic i sincrònic alhora. Diacrònic perquè recorre un camí de gairebé catorze segles d'antijudaisme en la història espanyola que registra fites diverses segons el marc dels contextos històrics, però que guarden una cosa en comú: un odi que supera l’aspecte religiós per esdevenir racial.

La sincronia, al seu torn, resulta de la comparació de les cosmovisions de casta contemporànies (suposadament continuadores del període inquisitorial) amb l'antisemitisme modern i el nazisme.

És el que succeeix amb el concepte de puresa de sang, factor discriminatori que comença sent religiós però que es converteix en racial perquè assenyala a aquell que és diferent fins menystenir-lo: fixem-nos que els tòpics –deixant de banda l’acusació de deïcides– sempre fan referència a costums no religiosos, posant un especial èmfasi en l’aspecte físic, fins i tot en èpoques en què ningú hauria estat capaç d’identificar un jueu per la senzilla raó que mai n’havia vist cap. En el cas alemany i les lleis de Nuremberg (1935) la discriminació és clarament racial perquè els jueus formaven part de la societat alemanya: eren alemanys.

Hi ha, però, una singularitats en l'antisemitisme espanyol modern, que es reflecteix en una moderada aproximació als sefardites per part del nacionalisme espanyol i d’alguns sectors de dreta (Franco, per exemple) que, alhora, subratllava l’odi contra la maçoneria i els jueus asquenazites, que van tenir una forta intervenció en el bàndol republicà. És el que Stanley Payne anomena la "paradoxa espanyola”: al prejudici tradicional s’hi contraposa la imatge del sefardita. És, de fet, una imatge romàntica: els sefardites són, malgrat l’expulsió, “els nostres jueus”; una mena de poble perdut que viu fidel a les seves tradicions, en comunitats tancades, endarrerides i que parlen la llengua castellana dels Reis Catòlics. Mentre que, per l’altre banda, els jueus europeus són éssers perversos, equiparable als protestants i als humanistes, introductors de les idees liberals i del socialisme.

Deia la professora Esther Cohen de Cohen, arran de la presentació d’aquest llibre, que tant és que la discriminació sigui genealògica o racial, tant és que ens fixem en l’Edat Mitjana o en la Moderna, en la Inquisició o en el nazisme. El que resulta definitiu i ontològic és que del judaisme se’n pot “escapar” mitjançant la conversió, però de la judaïtat no hi ha escapatòria possible. Que no deixa de ser una idea interessant tant pel que fa a la visió de l’antijudaisme com a la persistència del món i la cultura jueves fins i tot entre els jueus no creients.

dimarts, 5 de juny de 2012

Passat i present de la presència jueva a Catalunya

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat d'Estiu 2012 programa el curs Passat i present de la presència jueva a Catalunya per als dies 25-28 de juny. El curs té com a objectius mostrar el passat i l'actualitat d'aquesta presència, vinculada amb la seva història. S'analitzarà la realitat de les comunitats jueves al nostre país i els vincles culturals que hi ha establerts. És necessari reflexionar també sobre quin és l'estat de les relacions sociopolítiques d'avui en dia entre jueus, musulmans i cristians a la Mediterrània. El curs està orientat a estudiants i al públic general interessat a conèixer la realitat històrica i present del judaisme tant a Catalunya com globalment a la Mediterrània.Aquest curs s'inclou com a activitat en el conveni de col·laboració signat entre la Universitat Rovira i Virgili i l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI), com a continuació del realitzat durant el curs 2010-11 a la Facultat de Lletres, i ha estat sol.licitat a l'ARCCI-URV per diversos col.lectius socials.

Direcció i coordinació: Jordi Diloli Fons i David Bea Castaño

Ponents: David Bea Castaño, Francesc Andreu Lascorz Arcas, Jaime Vándor Koppel, Marta Serrano Coll i Moisès Coh

La presència jueva al Vallès medieval