dimarts, 28 de febrer de 2012

Bíblies de Sefarad


La Biblioteca Nacional d'Espanya acull l'exposició Biblias de Sefarad: las vidas cruzadas del texto y sus lectores. Organitzada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, ens mostra com en el judaisme medieval la Bíblia hebrea constitueix l'eix central sobre el qual gira la vida cultural i religiosa dels jueus de la Península ibèrica. Explora la història del text i la interrelació amb els lectors i col·leccionistes que les van usar, estudiar i posseir, i apropa el visitant a les maneres com la Bíblia hebrea era llegida, interpretada i representada a l'Edat Mitjana. L'essència de l'exposició és en els manuscrits que van ser produïts a la Península ibèrica, que van ser llegits per jueus i per conversos en els regnes medieval, i col·leccionats després per diferents propietaris i institucions. La majoria dels manuscrits que s'exhibeixen surten per primera vegada de les seves institucions d'origen i se'ns ofereix la possibilitat de conèixer-les, observar-les i comprendre un fragment de la història cultural dels regnes de la Península.

La mostra és organitzada en vuit seccions: La Bíblia: la Tanakh en el lloc central de cultura jueva. Aprenentatge: la llengua de la Bíblia, l'hebreu, passa a ser objecte d'estudi per emprendre la tasca de la seva traducció. Litúrgia: el text sagrat com a base de la litúrgia tant pública com privada. Exegesi bíblica: els significats del text. Polèmica: les interpretacions. Raó i revelació: enfrontament entre ciència i fe. Espais de lectura i tipus de lectors: els diferents usos del text bíblic i la seva influència en l'arquitectura, la poesia, l'ornamentació... Col·leccionisme: els manuscrits elegits pretenen ser testimoni, en alguns casos, de permanència, i en altres, d'un viatge d'anada i tornada que reflecteix les pròpies vides dels seus lectors i posseïdors.

dijous, 23 de febrer de 2012

El fragment més antic d'un evangeli? [2]


Tom Verenna, a More Thoughts on the Markan Manuscript Fragment, afirma que tot indica que la imatge que circula sobre el suposat fragment de l'Evangeli de Marc és falsa, i ens ho explica en el seu bloc. També és cert que ningú, de moment, no ha sortit ni en defensa ni en contra de la notícia. Silenci tant pel que fa al descobriment com a la imatge del fragment.

dimecres, 22 de febrer de 2012

Biblioteca digital de literatura àrab clàssica



Majaliss és una biblioteca digital de literatura àrab clàssica que manté la Oficina de la UNESCO a Rabat. Amb aquesta iniciativa es vol millorar l’accés i la preservació del patrimoni cultural en el món àrab.
Apart de l’accés gratuït a centenars de llibres de domini públic, Majaliss ofereix la possibilitat de descarregar les obres o d’obtenir els CD-ROM, dels quals fins ara se n’han publicat cinc.

dimarts, 21 de febrer de 2012

Cicle de literatura concentracionària


La Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix organitza el cicle Plomes contra els filferros, que té com a tema principal l’experiència dels presos que van estar en camps de concentració. El cicle recorda la literatura de les víctimes catalanes de l’holocaust, com Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella, i mostra material fotogràfic i audiovisual dels camps de concentració alemanys, com el documental Gueto, que mostra el barri jueu de Varsòvia de l’any 1942 des del punt de vista de Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi.

El cicle es compon de set xerrades i l’activitat infantil "Diari dels camps: posem-ho en paraules", un taller que explica què eren les dictadures, què eren els camps de concentració i per què es feien servir.

  • Dimarts 14 de febrer a les 19 h. ‘Panoràmica de la literatura als camps nazis: claus d’interpretació i propostes de lectura’.
  • Dimarts 21 de febrer a les 19 h. ‘Montserrat Roig - Joaquim Amat-Piniella, la memòria catalana dels camps nazis: del 20 aniversari de la Roig al centenari d’Amat’.
  • Dimecres 29 de febrer a les 18 h. Taller infantil ‘Diari dels camps: posem-ho en paraules’. Grup limitat a 20 nens. Cal reservar plaça.
  • Dimarts 6 de març a les 19 h. ‘Kertész, el premi Nobel desconegut’.
  • Dimecres 14 de març a les 19 h. ‘Jean Améry, el supervivent incòmode’.
  • Dilluns 19 de març a les 19 h. ‘Panoràmica Semprún: obres sobre Buchenwald.
  • Dijous 22 de març a les 19 h. ‘La trilogia de Primo Levi’.
  • Dijous 29 de març a les 19 h. Testimoni en imatges: projecció del documental Gueto.
Programa del  Cicle de Literatura Concentracionaria

Guia de Lectura  de Literatura Concentracionària

dilluns, 20 de febrer de 2012

El fragment més antic d'un evangeli? [1]


Diuen que aquest fragment de papir pertanyent a l'Evangeli de Marc podria ser el més antic conservat. Ha estat datat en el segle I. Hi ha molta controvèrsia i poca informació fiable.

Són dos els dubtes que hi ha en aquests moments. 1) S'ha descobert realment aquest fragment? 2) Aquest suposat fragment, és el de la imatge que reproduïm?

Per a més informació, podeu mirar aquí, aquí i aquí.

El call de Tàrrega

El cementiri jueu de Tàrrega



El jaciment del barri jueu de Tàrrega, en el bloc del programa de TV3 Sota terra: "Encara que en moltes ciutats catalanes queden reminiscències del traçat urbà dels antics calls, a Tàrrega, el seu rastre pràcticament es va esborrar. Per això, l’equip de “Sota terra” va excavar en 4 punts estratègics del suposat call per trobar qualsevol mena de resta que testimoniés el passat jueu de la ciutat. Al pati de la casa d’una veïna de Tàrrega, s’hi van trobar els fragments d’una vaixella de taula, finament decorada amb filigranes blaves, i també figures verdes i morades. Totes les restes són del segle XIV, però cap d’elles era d’ús exclusiu jueu o cristià, fet que no ens permet ni afirmar ni descartar que la casa formés part del call. La casa gòtica del carrer de l’Estudi també va ser objecte d’estudi de “Sota terra”. Aquesta casa es manté pràcticament igual que al segle XVI, amb molt poques alteracions. Segons els registres, es troba ubicada a l’antic carrer del Call, i és molt possible que fos propietat d’Abram Salom, metge de prestigi que va exercir durant el segle XV. Tot i això, cal ser cautelosos, ja que, com afirma l’arqueòleg Jordi Amorós: “És difícil afirmar que un vestigi sigui jueu, perquè no tenien unes estructures distintives” [...]

[Continuar llegint seguint el vincle de Sota terra]

dissabte, 18 de febrer de 2012

Els fetitxes de la banalidad del mal, 50 anys després

Una fotografía de Adolf Eichmann, en la exposición de Tel Aviv / Dan Balty  (AP)

Una exposición en Tel Aviv muestra los objetos personales de Adolf Eichmann, ejecutor del Holocausto, y los informes que permitieron su captura y juicio
El hombre que fue juzgado en Jerusalén no se parecía al arrogante Obersturmbannführer de las SS que ejecutó el Holocausto. Dentro de la cabina de cristal blindado, Adolf Eichmann tenía el aspecto de un modesto funcionario. La filósofa Hannah Arendt resumió sus impresiones sobre el juicio en un libro cuyo título hizo fortuna: Eichmann en Jerusalén: Informe sobre la banalidad del mal. Algunos fetiches de esa banalidad se pueden contemplar en una exposición abierta esta semana en Tel Aviv: los objetos personales de Eichmann, la cabina blindada, los informes que permitieron su identificación y su secuestro en Buenos Aires.

Se trata de una muestra muy reducida con un sorprendente éxito de público, lo que hace probable que a partir del 20 de abril se traslade a otros países. El contenido es tan atípico como el patrocinador: el Mosad, servicio de espionaje exterior de Israel, que muestra por primera vez una pequeña parte de sus archivos y almacenes. El comisario solo puede ser identificado por su nombre de pila, Avner, dado que se trata de un agente en activo y en el Mosad solo se conoce la identidad de su máximo jefe.

Adolf Eichmann (Solingen, 1906) solía decir que ingresó en las SS “para hacer carrera”. Y la hizo. En los años 30 se encargó de negociar con dirigentes sionistas un plan para la deportación masiva a Palestina de los judíos alemanes. El plan no llegó a aplicarse. En 1942, Adolf Hitler y el jefe de las SS, Reinhard Heydrich, confiaron al metódico Eichmann la compleja logística de la Solución final a la cuestión judía.

Tras la caída del nazismo, Eichmann logró pasar desapercibido. En 1950 viajó a Italia con un nombre falso, Riccardo Klement, y gracias a sus contactos con la jerarquía católica obtuvo un pasaporte de Cruz Roja que le permitió trasladarse a Argentina. Allí se reunió con su familia y ejerció diversos empleos, bajo la protección tácita de la CIA estadounidense y del Gobierno alemán: conocían su falsa identidad, pero no deseaban que se le detuviera porque Eichmann podría hablar de sus antiguos compañeros nazis integrados en la administración de Konrad Adenauer.

Vivió tranquilo hasta que uno de sus hijos, Klaus, se enamoró de una joven llamada Sylvia, hija de un judío que había sobrevivido al campo de Dachau. Sylvia identificó a Klement como Eichmann y la noticia llegó al Mosad, que organizó su secuestro.

Una decena de agentes israelíes introdujeron en Argentina, dentro de simples maletas, una gran cantidad de material. El 11 de mayo de 1960, cuando volvía en autobús de su trabajo en una factoría de Mercedes Benz, los agentes le inmovilizaron y le introdujeron en un coche. Nueve días más tarde lo sacaron del país fuertemente drogado y vestido con un uniforme de piloto, haciéndolo pasar por un empleado de El Al. Con los controles aeroportuarios de hoy, la operación habría sido imposible.

En la muestra de Tel Aviv se exhiben la jeringuilla con la que Eichmann era mantenido bajo sedación, los objetos que llevaba encima en su último día de libertad (una pitillera, unas llaves, un cortaplumas, un peine), el taburete y la cabina que ocupó durante el juicio. También se exhiben los informes del Mosad, con algún detalle novedoso: se identificó oficialmente a Eichmann por sus orejas.

Eichmann fue juzgado en Jerusalén y condenado a muerte. Se le ahorcó, se le incineró y sus cenizas fueron esparcidas en mar abierto. Hasta el juicio de Eichmann, Israel había vivido de espaldas al Holocausto y los supervivientes eran tratados con displicencia. A partir del juicio, el Holocausto fue convertido en el fundamento moral de la legitimidad de Israel.

dimecres, 15 de febrer de 2012

The Beit Project a Barcelona


The Beit Project

 

El Tour Europeu del Projecte Beit

Els llocs amb patrimoni ens ofereixen innombrables oportunitats per realitzar un treball sobre les diferents cultures presents en l’espai públic, sobre la societat contemporània i la seva relació amb la Història, sobre les possibilitats infinites de la ciutat com a espai de trobada i de cohesió.

Els llocs de patrimoni jueu constitueixen clars ancoratges entre la memòria jueva i la cultura local.

El projecte proposa transformar-los en lloc d’estudi, de reflexió i de trobada a través d’activitats organitzades entre escolars d’escoles jueves i no jueves locals.

El projecte Beit proposa així de crear un lloc d’estudi col·laboratiu en el si mateix de l’espai urbà entre alumnes d’una mateixa ciutat, però amb orígens culturals diferents. El lloc es converteix en el text a estudiar, a interpretar i donar-li significats rellevants per a la societat actual.

dilluns, 13 de febrer de 2012

Cicle: Els jueus a Catalunya


Els Amics de l'Art Romànic, de l'Institut d'Estudis Catalans han posat en marxa un cicle de conferències sobre els jueus a Catalunya. Aquest dilluns 13 de febrer, a les 19 h, s'impartirà la dedicada a la "Iconografia antisemita", a càrrec de Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona i presidenta d’Amics de l’Art Romànic.


La següent conferència serà “El call de Barcelona. Vida quotidiana”, a càrrec de la Sra. Victòria Mora, tècnica Superior del MHC de Barcelona i responsable del Centre d’Interpretació del Call, el dilluns 20 de febrer.

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC
Organitza: Amics de l’Art Romànic (IEC)

L'agenda de les properes conferències les podeu trobar en el seu bloc.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Mapa arqueològic de les 12 tribus d'Israel

© Steve Rud


Les dotze tribus d'Israel fa referència, segons la historiografia bíblica, a la tradicional divisió dels israelites, i per tant del poble del poble jueu, a partir dels dotze fills del patriarca hebreu Jacob tinguts amb les seves dues dones, Lia i Raquel, i les seves dues esclaves, Zilpah i Bilhà. Lia va ser mare de Rubén, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló i Dina (filla); la seva esclava Zilpah ho va ser de Gad i Aser; Raquel, de Josep i Benjamí; i Bilhà, la seva esclava, va tenir Dan i Neftalí.

L'origen etnogràfic d'aquestes tribus era divers i només el seu caràcter d'esclaus i la fugida d'Egipte a la cerca d'una terra on establir-se els podia unir en algun projecte comú, com així va ser. És probable que es tractés dels habiru o apiru (noms d'on sembla fàcil que hagi derivat el mot "hebreu"), un grup humà esmentat en diversos textos (egipcis, acadis, sumeris, hitites, ugarítics, etc.), al llarg dels anys que van del 1800 al 1200 a.e.c. La confluència de molts factors culturals, històrics i socials va permetre la unió territorial sota el nom d'Israel al cap dels segles. Probable és, també, que la religió monoteista que coneixem ara com a judaisme acabés aplegant llegendes i tradicions diverses, originàries del Proper Orient, i el culte a un déu únic, que va ser imposat pel faraó Akhenaton a Egipte.

Seguint el relat bíblic (que és una reconstrucció històrico-literària d'un passat mític), quan els israelites van arribar a la Terra de Canaan, després de sortir d'Egipte, dirigits per Moisès, es van repartir el territori entre les dotze tribus descendents de Jacob. La divisió va ser organitzada pel successor de Moisès, Josuè, que va ser a més el conqueridor del territori: Moisès no va arribar a trepitjar la Terra Promesa perquè va morir abans com a càstig per haver dubtat de Jahvè. La tribu de Josep es va dividir entre els seus dos fills, Efraïm i Manassès, mentre que la de Leví va quedar sense territori perquè estava dedicada al manteniment del culte, raó per la qual es va repartir la seva gent entre les altres tribus.

La distribució geogràfica es va fer de la manera següent: la tribu de Judà es va assentar a la part occidental de la Mar Morta; la de Simeó en les terres situades a l'oest de Judà, amb el desert al sud i a la zona occidental el país dels filisteus; la de Benjamí se situava al nord de la de Judà i limitava a l'est amb el Jordà i la Mar Morta; la de Dan es trobava al nord de la de Simeó, a l'oest de la de Benjamí i a l'est del país dels filisteus; Efraïm limitava al sud amb Dan i Benjamí, a l'est amb el Jordà i a l'oest amb la Mediterrània; la de Manassès estava dividida en dues branques, una a l'est del Jordà i l'altra al nord de la d'Efraïm, i limitava a l'est amb el Jordà i a l'oest amb la Mediterrània; la d'Issacar tenia a l'est el Jordà, al sud la meitat occidental de la de Manassès i per l'oest arribava fins la Mediterrània; la de Zabuló limitava al sud amb la d'Issacar i era envoltada per les d'Aser i Neftalí, la serralada del Líban al nord i cap a l'oest Fenícia i la Mediterrània; la d'Aser tenia a l'est les tribus de Zabuló i Neftalí, al nord el Líban i a l'oest Fenícia i la Mediterrània; Neftalí es localitzava entre la d'Aser i la meitat oriental de Manassès, al nord la serralada del Líban i al sud la tribu de Zabuló; Rubén i Gad se situaven en la part oriental de la Mar Morta i del Jordà.

A la mort del rei Saül les tribus d'Israel es van dividir. Deu d'elles van romandre fidels al fill del rei, Isboset, mentre que David va ser acceptat com a rei per les tribus de Judà i Benjamí, fins que a la mort de Isboset, a mans dels benjaminites, totes les tribus es van unificar sota el comandament de David.

En temps de Salomó (fill de David) van tornar a sorgir els problemes amb els drets successoris, però el rei va aconseguir mantenir unides les tribus i va portar les fronteres del país a la seva màxima extensió. A la seva mort, però, van tornar les divisions. El seu successor, Roboam, va ser criticat per la seva política per les deu tribus del nord (930 a.e.c.), que van nomenar rei a Jeroboam i van constituir el Regne del Nord, que va rebre el nom d'Israel i va establir la capital a Samaria. Les dues tribus que van romandre fidels a Roboam, Judà i Benjamí, van constituir el Regne de Judà amb capital a Jerusalem.

En els anys successius, el regne d'Israel, per influència dels seus veïns, adoptà costums religiosos que els van allunyar del monoteisme, mentre que la Llei de Jahvè sí que es va mantenir en el Regne de Judà. Les deu tribus del nord són també conegudes com les tribus perdudes d'Israel, ja que l'any 721 a.e.c. el territori va ser conquistat pels assiris i van ser assimilats gradualment. Des d'aleshores s'han multiplicat les llegendes sobre les tribus perdudes, i han estat diverses faccions religioses (nestorians, mormons...) les que han afirmat ser descendents d'alguna d'elles.