dilluns, 29 d’agost de 2011

XII Jornada Europea de Cultura Jueva


Barcelona





Girona


Al llarg de tot el cap de setmana, el Centre Bonastruc ça Porta obrirà les seves portes i oferirà, sota el lema Patrimoni 2.0, un ventall d'activitats innovadores i interessants entorn la cultura i la història jueves i el seu coneixement i descoberta a partir dels sistemes més actuals i més internacionals, aquells que són abastables des de les tecnologies 2.0. Tindrem ocasió d'escoltar llegendes i contes de la tradició judaica, podrem apropar-nos al coneixement d'algunes de les tendències musicals més modernes, fonamentades en el concepte del minimalisme dels treballs d'Steve Reich, participar en un joc de pistes on-line....

L'experiència començarà el dissabte 3 de setembre al matí, amb un recorregut a través de diferents elements del Museu d'Història dels Jueus. Una visita guiada ens permetrà descobrir alguns dels secrets millor guardats del museu, aquells que no es perceben a simple vista i que se'ns mostraran gràcies a la interpretació amb clau cabalística que rau en el títol suggerent de la visita: "La casa de la Vida". La visita acabarà amb un espectacle de música i dansa al pati del Centre Bonastruc ça Porta, que porta per títol Call 2.0.: Bonastruc truca a la porta!, una producció que inclou també el concurs on line El personatge enigmàtic.

A la tarda s'ha previst un espai per al públic infantil i familiar: De la mà de l'On i la Line, petits i grans descobrirem "on line", de forma lúdica i divertida, diverses maneres de comunicar aspectes de la cultura i del llegat jueu.

Ja de nit, de deu i fins la una de la matinada, l'aventura continuarà amb un taller de càbala a càrrec de Blanca Rosa Domínguez, una mestra experta que, guiant-nos a través de la història i de la llegenda, ens aproparà a certs postulats cabalístics que poden ser molt útils en la nostra quotidianitat.

L'endemà, diumenge 4 de setembre, repetirem experiència amb un segon taller de càbala que ens permetrà conèixer més de prop l'element cabalístic de l'Arbre de la Vida, tant des de la seva història com des de la seva dimensió actual.


Besalú


Tortosa

Caxixa i Bonjua, els geganys jueus de Tortosa

Activitats de la XII Jornada Europea de Cultura Jueva a la Biblioteca Macel·lí Domingo i visites guiades pel Call.

Castelló d'Empúries

Quetubà de Castelló d'Empúries (s. XIV)


Sefarad

Agenda de Caminos de Sefarad, a Red de Juderías de España.

Més informació a Destino SFD

dijous, 25 d’agost de 2011

Novetats Trotta agost 2011



BUTLLETÍ DE NOVETATS AGOST 2011
Günter Stemberger
La presente obra ofrece una amplia e imprescindible introducción para entender la historia y el pensamiento del judaísmo...
PVP: 25.00€
Remedios Ávila Crespo
Desde mucho antes de que Leibniz formulara la pregunta, la filosofía ha reflexionado de un modo u otro en torno a la...
PVP: 20.00€
Antonio Bautista García-Vera, Honorio M. Velasco
El objeto del presente libro es ampliar y enriquecer dos ámbitos de estudio que tienen como protagonistas las herramientas...
PVP: 22.00€
Elena Larrauri, Ester Blay
En un intento de conseguir que la prisión no fuera la principal respuesta a la delincuencia, el Código penal español de...
PVP: 15.00€
Carl Gustav Jung
Esta amplia monografía explora el arquetipo del sí-mismo a partir del estudio de la idea del eón cristiano. La...
PVP: 29.00€
Luis Arenas
El presente libro nace del reconocimiento de la arquitectura como uno de los más poderosos instrumentos de...
PVP: 18.00€
Carlos Taibo
Si de las biografías de Fernando Pessoa se descuenta las partes que se refieren a las dolencias mentales del personaje, a su...
PVP: 20.00€
María Zambrano
María Zambrano habló de «filiación» para caracterizar la relación de su pensamiento con el de José Ortega y Gasset....
PVP: 22.00€
Paul Ricoeur
Excelente introducción al pensamiento de Paul Ricoeur, estas conferencias iluminan el tema mismo que es objeto privilegiado...
PVP: 10.00€
Ernesto Cardenal
«En estos hechos científicos yo encuentro mucha inspiración mística y mucha inspiración poética. Por eso desde hace...
PVP: 10.00€

dimarts, 9 d’agost de 2011

El secret de la bicicleta de Bartali


Gino Bartali (1914-2000) va ser un dels mites del ciclisme i de l'esport italià durant tres dècades. Va guanyar tres Giros (1936, 1937 i 1940) i dos Tours, el del 1938 i el del 1948, amb set etapes, 10 anys més tard. Catòlic i, diuen, que de dretes, Mussolini el va convertir en estendard del Partit Feixista.

El seu gran rival va ser Fausto Coppi (1919-1961), guanyador de cinc Giros (1949, 1947, 1949, 1952 i 1953), dos Giros (1949 i 1952) i un Mundial (1953). Agnòstic i, diuen, que d'esquerres, va ser el rostre esportiu del Partit Comunista.

La sempre dividida Itàlia va convertir els dos ciclistes en icones de les seves desavinences, i la rivalitat de Coppi i Bartali va adquirir ressons polítics. Però aquests enfrontaments a la carretera i a la cosmogonia italiana tenia també un caràcter personal que les llegendes atribueixen a qüestions de faldilles, en que hi estaven implicades les dones dels dos esportistes. Coppi tenia llarga experiència buscant caliu en llits aliens. Aquesta rivalitat va durar fins el Tour de 1952, en què una ampolla d'aigua va unir les mans dels dos ciclistes pujant el Galibier. La fotografia va quedar per a la història, sense que ningú es posi d'acord sobre qui va calmar la set de qui.


Els mites, tal i com ens arriben, poc tenen a veure amb la realitat; i la realitat poc té a veure amb el que percebem o ens fan percebre. Per les raons que siguin, el Coppi d'esquerres no va saber imposar el seu esperit i va acabar lluitant per la Itàlia feixista a Àfrica, allistat a la Divisione Ravenna, on va ser fet presoner pels anglesos i alliberat el 1945. Però això no li van tenir en compte els seus seguidors dels anys 50 ni el PCI de Togliatti (sabrem mai si va estar implicat en l'assassinat de Nin?).

I d'altra banda, el Bartali que els catòlics havien convertit en estampeta de culte amagava un secret que no va sortir a la llum fins que el 2003 els fills de Giorgio Nissim, activista antifeixista, lluitador dels drets dels infants i delegat del DELASEM (Delegazione per l'Assistenza degli Emigranti Ebrei), van descobrir en els diaris del seu pare que Bartali utilitzava la seva bicicleta per fer de correu clandestí.

Ningú s'imaginava que en aquells anys foscos Bartali, un dels símbols del Partit Feixista de Mussolini, era en realitat un dels personatges claus d'una organització dedicada a salvar la vida dels jueus italians que havien de ser deportats als camps d'extermini nazis. En plena guerra, Gino Bartali seguia entrenant per les carreteres de la Toscana o d'Úmbria. Ningú podia suposar que en el quadre de la bicicleta o sota el seu seient transportava documents i passaports.

Bartali no despertava sospites tot i que la guerra impedia qualsevol competició i resultava estrany veure algú entrenant en aquell ambient. Corria amb roba on es podia llegir el seu nom, la qual cosa li permetia recórrer quilòmetres rebent les salutacions efusives dels soldats italians, per a qui era un autèntic ídol. I quan una patrulla alemanya el detenia la resposta era senzilla: "Segueixo treballant per a les carreres que vinguin després". I el deixaven marxar. Els exèrcits s'havien acostumat a veure passar Bartali d'un costat a un altre amb la seva bicicleta, pujant i baixant muntanyes, canviant contínuament de ruta. Era el correu perfecte.

La xarxa organitzada per Giorgio Nissim, amb la col·laboració dels partisans i d'alguns monestirs, es dedicava a elaborar els passaports destinats a salvar la vida de centenars de jueus i Bartali els transportava jugant-se la vida en aquells viatges per carreteres que coneixia com ningú. Durant 1943 i 1944 el corredor toscà, el "monjo" Bartali (com era conegut després de salvar miraculosament la vida en un accident de bicicleta), es va dedicar a aquesta missió sense que ningú el descobrís.

Va acabar la guerra i aquells entrenaments quilomètrics encara li van valer per a la seva carrera esportiva perquè amb 32 anys va poder guanyar un altre cop el Giro (1946) i el 1948, amb 34, el Tour de França en una demostració colossal a la muntanya i imposant-se, com ja hem dit, en set etapes d'aquella edició. Era el premi que es mereixia aquell home que va salvar la vida de 800 jueus jugant-se la seva.


Era un altre ciclisme, uns altres temps, una altra realitat... I mentre passa l'agost sense gestes, sense herois, us deixo amb el Bartali de Paolo Conte, mentre "tramonta questo giorno in arancione e si gonfia di ricordi che non sai".

diumenge, 7 d’agost de 2011

El Patio, el bloc de la Haquetia

Miriam Abensur, Lisita Benassayag i la seva germana, Esther,
en el pati d'una casa jueva de Tànger (c. 1900).

Haketia: Pasado o presente?
d'Alicia Sisso-Raz

Cómo hablaremos de la haketía; en qué tiempo la colocaremos?

En el pasado? Za'ama,  "La haketía era el vernáculo judeoespanyol de los sefardíes del..."?

O, "La haketía fe el vernáculo judeoespanyol de..."?

O quizás, "La haketía ha sido el vernáculo judeoespanyol de..."?

Me uahlei muncho emprimero, cuando me alevantí a escribir el artículo sobre la haketía pa el portal. Ma discues de munchas honduras (pensamientos profundos), dishi a mi cabesa, no al.liegen essos días de colocar la haketía en el pasado, y escribí: "La haketía es el vernáculo judeoespanol de los sefardíes..." Ma, pa dizir que la Haketía es y no era (no haya mal), es hoba que mos hazmeemos, y hadreemos, y escribamos en Haketía.

Con muncha asperanza de recibir vuestras ideas, opiniones y penserios (pensamientos), halaqui me asperando vos en El Patio.

[La haquetia és el dialecte judeocastellà que parlen el jueus sefardites del nord del Marroc]


[+]

La vida en Haketía. Para que no se pierda

divendres, 5 d’agost de 2011

El call de Manresa

Publicat per

On vivien els jueus de la nostra ciutat?
Els barris del nucli històric de Manresa es van desenvolupar prenent com a eixos dos turons: el turó del Puigcardener i el turó del Puigmercadal. Els carrers d'ambos turons són estrets i tortuosos. En aquesta xarxa de carrers i carrerons s'obren un parell de places principals: la plaça Major, presidida des del segle XVIII per la Casa de la Ciutat i anteriorment pels palaus de la Cort del Veguer i del Batlle, i la plaça de l'Om.

El call de Manresa, documentat des de 1266, comptava amb una sinagoga, una escola i un cementiri propi (a extramurs), a la zona de la actual plaça Onze de Setembre [continuar llegint a Històries manresanes]